M'encanta la gent de l'entorn més o menys proper que, per la seva trajectòria i comportaments habituals, inspira confiança- admiro sempre aquella condició de no ser dubtós, aquella legalitat, honradesa, claredat neta i senzilla de l'amic. L'amistat comporta confiança i amb aquesta cal tenir mesura però, de totes totes, "millor un amic a la porta que un parent a Mallorca"... tothom sap com estimo "ses illes", però crec que una dita ho diu així. La confiança suposa una reciprocitat on, moltes vegades, una mirada, un gest, un to conciliador, et reforça en les conviccions per reafirmar-te amb més seguretat, tot rebent l'aire a favor de les manifestacions, fins i tot no verbals, d'aquells que et tenen confiança.
Confiem en algú perquè ens agrada el seu caràcter, la capacitat, la bona fe i la seva discreció. Només així compartiríem un secret de pena o joia. Recordo una frase que solia posar a algun alumne destacat com a comentari... "és responsable i es pot confiar amb ell", la qual cosa em fa pensar que aquest binomi és complementari, el nen responsable és digne de confiança i, evidentment, la confiança s'ha d'exercir amb responsabilitat. La confiança també es guanya amb esforç i pràctica. Tampoc cal ser massa confiat, i menys encara un portador de desconfiances i incredulitats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada