Que caiguin tots els murs que ens puguin barrar el pas:
la por, la solitud, la son, allò que és tort, allò que és falç.
Brindem tots amb el temps per trencar la rutina,
en travessar el present el futur s'il•lumina.
Diguem-ho ben fort, que soni harmoniós, que no convidi al plor,
que sigui cant joiós... de llibertat, justícia i veritat.
Ens sobren tantes paraules que amaguen la veritat
que potser és l'hora de l'esperança que ens ajudi a veure-hi clar.
Per inventar la llibertat, esbotzarem tanques i portes.
Per fer brostar la veritat, esporgarem les branques mortes.
Perquè el món nou vagi arrelant, arrencarem allò que li priva.
Un poble s'ha aixecat per cridar justícia...
un poble s'ha redreçat per viure dempeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada