Santa Teresa de Jesús, escriptora de caràcter i gran fermesa en la seva fe i actituds fundacionals i renovadores, com explica en "El llibre de les fundacions". En altres com "Camino de perfección" o "Las moradas del castillo interior", ens exposa la progressió espiritual de l'ànima fins ala consumació de la unió amb Déu. L'any 1622 fou canonitzada. Gran mística, deia allò de "Vivo sin vivir en mi" que tant m'impressionava en l'època d'estudiant i que, fins i tot avui, em produeix respecte i reflexió. "Señor, todo se pasa. Quien a Dios tiene, nada le falta. Sólo Dios basta"... era la seva pregària preferida. Sens dubte, una gran Santa.La meva dona es diu Teresa i, evidentment, és una santa diferent, però també propera, ferma, reconfortant, protectora, amb facilitats variades, sobretot didàctiques i de comprensió. Tu sempre saps que ella hi és, i et fa costat, i és solució. És com si la tècnica emanada de la ciència estigués carregada amb piles de bondat, com si el seny i el bon cor es posés en funcionament mitjançant una tècnica depuradíssima d'alt voltatge científic. Santa Teresa de Deltebre, patrona de casa nostra, ha reinventat la discreció, ha fomentat la cordialitat, ha inventat les rialles dolces, tot refundant espais d'amor en pau. Felicitats bonica!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada