El rei, el sobirà, l'absolut, el constitucional.
El rei dels animals, el lleó amb crinera.
El rei dels astres, el sol "ditxós", escalfor.
El rei del petroli, l'amo de l'or negre.
El rei de la casa, l'infant estimat.
El rei del joc, "taur", cara de pòquer.
El rei del mambo, aquell que sura en la tempesta.
El rei de la reina, la reina del rei.
El rei sense por, que mai va tremolar.
El rei de copes, espases, oros...
El rei, aquell que tots tenim al cos.
El rei, el de Roma, que per la porta treu el nas.
El rei David, que cantava plàcid les matinades.
El rei mag negre, Baltasar generós.
El rei god, un d'aquells que havíem d'aprendre.
El rei de reis, amb tot el respecte i devoció.
El rei de la jungla, pura selva tropical.
El rei del rock-and-roll, l'estimat Elvis.
El rei del món, amb fe i convenciment.
El rei borni, al país dels cecs.
El rei que no era ni home, deien.
El rei de França, l'empresonat.
El rei, aquell que era el millor batlle.
El rei i la reina, els catòlics conqueridors.
El rei que també va ser home: Carles I.
El rei que també va ser home, Felip II.
I, per acabar, un acudit... Dos malalts mentals es troben al pati del manicomi:
- Jo sóc el rei perquè m'ho ha dit Déu -diu un d'ells.
- Jo no t'he dit res -respon l'altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada