De les Virtuts, estic instal•lat en l'Esperança, tot i que voldria la Fe dels profetes i el poder econòmic per exercir com cal la Caritat. Del Parenostre em quedo amb allò del demanar perdó i reparar en lo possible les malifetes, perquè nosaltres també perdonem tots aquells que ens han fet mal i ens han volgut ferir. De l'Avemaria ,'agrada el fet d'haver estat triada com a Mare de Déu per la seva bondat i puresa. Dels Pecats Capitals, els que més detesto són la supèrbia i l'enveja... amb d'altres, com la gola i una mica de peresa de tant en tant, convivim una mica millor. Dels Sagraments, Baptisme i Eucaristia a part, em quedo amb la Confirmació com a fet de creença definitiva. Dels Manaments, a part d'estimar Déu per ser principi i final de tota veritat pura, em quedo amb allò d'honrar el pare i la mare.. tampoc m'agrada la cobdícia, aquella que fa dur el cor de les ànimes egoistes. Del Credo Apostòlic, la resurrecció el tercer dia d'entre els morts és la clau, si no... "vana és la nostra fe". Gens malament està també allò de la remissió dels pecats i la vida perdurable. Per acabar, em quedo amb la idea del Perdó de Déu, que sempre perdona si tenim la voluntat ferma de servar dret. Fins i tot als no creients, aquella forma de redreçar-te obrant més sa, els val perfectament. A cops, Déu ens escanya, però difícilment ens ofega...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada