La caminada d'ahir, formidable. La vora del riu Francolí té les canyes vives i una arbreda de brancal espès i verd. L'arribada al Pont del Diable, desitjada, amb parada i aigua de la font. El vam travessar de punta a punta, ja que el Fernando no ho havia fet mai... fa una agradable sensació d'un cert domini de la Natura des de l'art, la utilitat i la fortalesa. Allà per la meitat, ens vam fer unes fotos per la posteritat i, després, vam anar fins a la creu dels germans Puig i Valls, tot recordant que van ser uns grans protectors, sobretot, de la vida vegetal de la ciutat. D'allí, vam anar fins al Mas de l'Àngel, on sempre em cau l'ànima als peus en comprovar que cap administració en té cura. Vam descansar una mica, vam veure un vol de "torcaces", com diu l'amic Antonio, i després vam anar baixant cap a Torres
Jordi. No em vaig cansar tant com l'altre dia i tampoc m'he ressentit de l'esquena...
Avui hem fet bici. En tenia ganes ja que dilluns vaig posar el plat gros, anant a favor del vent, i gairebé seguia el ritme dels meus companys. Bé, avui ha estat d'aquells dies que la bici sembla que va sola i cada pedalada és un plaer. De totes maneres, no aniré a fer la ruta verda de Tortosa, com volen fer els meus companys, perquè hi ha massa túnels i és massa llarga per a mi. Desitjo que els companys s'ho passin força bé i que no els plogui...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada