Bon dia, són dos quarts de nou. Fem bici, tot i que fa ventet, però diuen que, de mica en mica, anirà amainant, sortirà el solet i semblarà tornar la primavera, un suposar. Avui la Teresa lliura a la tarda, així que podem celebrar una mica el seu sant i anirem a dinar a un restaurant xinès que tenim prop de casa. Fa temps que no hi anem i, alguna vegada, també ens ho passem bé. Després de dinar anirem al Delta per veure la Teresa Llauradó i la resta de la família, comprovar que han posat la foto de ma mare al cementiri, obrir portes i finestres de casa i, com no, veure els arrossars sense arròs i amb el seu color i olor característic d'aquesta època de l'any, la tardor.
Després de la tempesta, la calma, després d'una activitat extrema amb la collita en joc, en temps dubtós i un neguit constant, ara l'estimat Delta sembla descansar. Els camps, encara amb restes d'aigua i fang recent remogut, són visitats per ocells de tota mena a la recerca del manà que tan ricament se'ls ofereix. Delta, diferent, especial, bonic sempre, atractiu, acollidor, terra de la gent clara i neta, que anomena les coses pel seu nom per cru que sigui. Cal venir a fer un arròs, el gaudireu, segur!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada