Dolçor

Dolçor d'aquella veu, d'aquell so.
Persones que quan parlen diuen coses
i, si ho fan amb seny i mesura,
et sona a música dolça de bon so.
Dolçor d'aquella que t'acaramel•la sens fi.
Dolça cançó de joventut, dolçor.
Un regal a cau d'orella, veritat,
sense venda de res, només per tu.
Dolçor del missatge esperat de futur,
amb postres mel... i mató.
Em somriu l'entorn proper,
també el llunyà i jo amb ells.
Tots som uns, afins, legals,
iguals, tot i que ja se sap...
uns més iguals que els altres, que són diferents.
Dolçor de sucre, que no d'edulcorants,
sensibilitat autèntica, res de camuflatge.
Dolçor sincera d'afinitat real.
Mel, més mel, fins i tot sense mató.
Somriure de mare, de nena, complicitat...
la de l'àvia que mira fi, dolç.
Dolcesa en la correspondència eterna,
en aquell món que sembla acabar aquí.
Dolç caminar per la senda del bé
camins de bon dia, mesos, anys.
Dolça i feliç matinada de tardor.
Complaent despertar entre braços amics.
Visca la dolça vida del món lliure i feliç!