I de sobte, la pluja

Els tècnics del temps anunciaven sol, 

i el vent era d'aquell molest i en contra,

 tant a l'anada com a la sortida. 

Una mica de fresca de màniga llarga, 

un núvol que compareix com a convidat, 

dissimulant però atrevit, ple d'aigua... 

I, de sobte, la pluja, sorpresa, 

tothom a la carrera, de refugi. 

La pluja sempre té el mateix sabor, 

però potser la procedència és diferent, 

com si vingués de més d'un cel... 

Alguna, sembla caure damunt com un xarxa, 

des dels cels innocents de la infantesa. 

Altres, són tempestuosos i aspres, 

i també n'hi ha que cauen espontànies

 com una força evocativa, 

simplement per portar a la memòria vivències...

La pluja és, molts cops, intimitat, 

una invitació a la reflexió, l'escalfament del cor, 

gaudint de serenor i de pau. 

Complicat de ploure a gust de tots, 

tot i que sempre és un plaer veure la vida 

i, els que ens mullem en llibertat, 

somiem que sigui amb aigua neta, 

com aquella caiguda des dels cels 

d'aquells innocents de la infantesa. 

I de sobte, la pluja... correm-hi tots, 

o potser no cal i ens purifiquem...