Joies de la memòria selectiva

Avui l'he vist descloure els llavis,
qual poncella que esclata plenitud...
L'he vist desclucar els ulls i l'art ha pres vida,
moviment, visió sublim amb sol de llum.
He observat que parla i diu sentits, camina i mou,
i es mou, àgil, trepitjant suaument
la fermesa del teatre i l'auditori.
Tot un encert... reina en el quadre,
en acció és com el somni bo,
aquell del que tant molesta despertar
i veure que era un plus massa per ser veritat...
No sovintegen gaire aquestes presències.
La meva mirada l'ha seguit, intensa,
fins al més llunyà horitzó, i en veure el quadre buit
i l'horitzó inaccessible, de foscors,
un es recrea en l'harmonia,
la música suau però amb notes vives,
l'ambient de finestra oberta, llum natural,
l'aroma net, la contemplació eterna.
Sempre, sempre recordaré extasiat
aquell to únic, màgic, dolç, que suposa
veure-la desclucar els ulls, descloure els llavis,
qual poncella que esclata plenitud,
art en moviment, joies de la memòria selectiva...