Que surt aquella senyora del morro inacabable que va a Madrid i l'envien a fer punyetes, no sé si en directe o en diferit, doncs es canvia de canal i difícilment sortirà alguna cosa més desagradable, a no ser que sigui alguna brillantina amb corbata blava, de pensament curt i mira limitada, o també aquell xiquet d'aquell partit d'aquí (3,6%) que l'únic que tenen de bo és el nom i que, per la resta, encara van més enllà per mossegar la llibertat. Així que el comandament a distància, a més de ser còmode, és una eina que t'estalvia molts moments desagradables i atemptats contra el bon gust i les idees sanes, sentides i democràtiques.
Que comença la final de la copa de bàsquet catalana, Barça - Badalona, i es canta Els Segadors, doncs volum al màxim per recrear el cor i la ment. Que arriba, en ple partit al Camp Nou, el minut 17 amb 14 segons, un altre cop el volum al màxim per escoltar com cal les meravelloses veus d'independència. Que et compareix el senyor Junqueras i el senyor Mas cercant la llum i lluitant perquè, ja d'una vegada, ens deixin de contaminar l'aire, per poder fer el camí lliure del nostre destí, doncs, un cop més, mà de comandament, volum al màxim... i potser així a algun "aguilot" la vida li somriu per primer cop...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada