M'agrades tu

M'agrades tu, la teva companyia i afecte,

el teu costat, la veu paral•lela, sempre,

l'eco millorat i perfecte d'allò que dic,

i penso, i faig, i sento a cada instant.

M'encanta saber que hi ets, prop,

compartint oxigen i alè, calor, color.

Està bo de viure, el veure amb tu, la pluja,

més enllà de la finestra, a la plaça...

contemplant com s'ha fet la nit a mitja tarda,

víctima d'una tempesta negra,

amb crits de llamps, de llums incertes...

És un plaer allò de la certesa fiable,

sentir un teclat, una música,

vida de moviments a cau de mà i de cor.

Sempre és preciós allò de no estar sol,

sobretot quan estàs sol a dos...

Com aquells cec que tot ho té a mà,

millor com aquell que ho veu tot,

sobretot que la solitud ets tu i jo.

Estic cofoi de veure que no hi ets perquè,

com diria el poeta amb precisió,

hi ets en cada bri de cosa de la casa.

Aixeco el cap i et veig, sento que fas i et mous,

o no, però estàs allí o allà.

Fem gestos automàtics, sopem, parlem,

seiem, fem comentaris d'acord i afins...

M'agrada la teva companyia i afecte,

la veu paral•lela, l'eco millorat i...

és que... m'agrades tu, segur que sí...