La memòria falla en certes coses,
sobretot aquelles que et dius que són per oblidar,
però en altres sembla tenaç, fins i tot irritant.
Es diria que constantment executa música.
Em sembla escoltar música tot el temps.
El que desconcerta és la diversitat de caràcter.
A cops, desperto amb un moviment lent, suau... m'encanta.
Potser, a l'hora d'esmorzar, m'arriba un concert de Vivaldi
i, després, una mica de Mozart, bellesa matemàtica.
Però, altres vegades, desperto amb una cansada marxa,
seguida d'algun anunci i més música estrident.
Per què, a estones, la memòria et tortura
amb aquests sorolls que detestem del tot?
A cops, la memòria sembla recompensar-te,
d'altres sembla venjativa i et treu la pau.
Evidentment, hi ha una música adient
per a cada episodi de la nostra vida...
però... ens agrada tant allò de pixar fora del test
que volem ballar sardanes a una discoteca,
o escoltar una simfonia a l'infern.
Regirant la memòria, he pensat que, a molts,
ens aniria força bé una fuga, com aquelles de Bach,
per veure de traslladar-nos al lloc de les músiques amigues,
amb sons d'amor i democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada