Torna a ser dilluns

El temps passa de manera tan ràpida que, sovint, voldria detenir-lo per assolir com cal les vivències diàries. Torna a ser dilluns, aquell de les faves a munts i revelació de bons principis i bons auguris. Toca bici i sant tornem-hi... al meu aire, gaudint-la, també del paisatge. Fernando té el primer refredat amb febre de la temporada, i ha fet festa, al llit... ja té una edat, tot i que camina i pedala com un llamp. Així que hem sortit l'Antonio i jo i, pel camí, ens hem trobat amb el Manolo, amb qui també estem molt a gust. Hem fet el camí habitual d'escullera, fars i platges.

Al tornar de la segona vegada al far petit, el ventet venia de cara i el marge esquerre estava ple d'unes gavines grosses, de bec gruixut i ales poderoses que m'han recordat als albatros que vaig veure, ja fa temps, en una pel•lícula americana. El cas és que, quan ens apropàvem amb les bicicletes i ens posàvem a la seva alçada, aixecaven el vol i ens sobrevolaven, mantenint-se, per moments, com una espècie de paraigua protector per tornar, després, pausadament, a ocupar el seu lloc de privilegi, damunt el marge esquerre, per prendre el sol i esperar les barques que les obsequiaran amb peix fresc i gratuït. És la vida entre amics, mars i gavines, barques i bicicletes. Dilluns, gran dia. Ha sortit el sol... per a tots.