Temps de segar arròs i d'escola...

Sembla que tocava pluja però, de moment, només està força ennuvolat i fa una mica de vent i calor, xafogor ja de bon matí... Tinc l'impermeable a punt per si de cas se li acut de fer un xàfec en plena ruta habitual. No sé si demà podran anar a la ruta verda de Tortosa, ja que també amenaça pluja per les Terres de l'Ebre. És un quart de nou, baixaré a fer el talladet amb els companys. És dijous, 3 d'octubre, tardor, temps de segar arròs i d'escola... i de viure la vida com ve.

Recordo les recol•lectores a punt, i a l'amo amb l'escopeta per si salta alguna fotja o corre alguna polla d'aigua. És la cloenda de l'esforç i la preocupació constant. A l'última sortida d'aigua cap al desaigüe hi ha un ventrol que, al final de la sega, els joves amos del tros aniran a reconèixer i gaudir de les tenques i alguna anguila que han atrapat, com a darrer regal de la recol•lecció.

Mentre, l'escola, amb doctrina dictada i sense cap respecte a la llengua pròpia, continua, impertèrrita i sense aturador ni respecte a res ni a ningú, el camí que ara explica, millor que mai, la descabellada incoherència de les comprades majories absolutes. Temps de segar arròs i d'escola... És allò del sembrar i recollir... potser. Cal sembrar millor per recollir bé... diria, segur!