Fóra bonic de ser

Com el gos d'atura d'un bon pastor
i menar el ramat, com cal, pel bon camí,
com aquells que complint desig diví
són sal del món, donen sentit,
fan de la convivència, un paer total.
La sal sempre desperta l'interès
i esdevé una exposició de sabors,
tota una riquesa de pluralitats que,
només així, exploten realitats plenes.
Aportant el nostre saber i el nostre ser,
amb justícia sana i ferma, poden ser la sal
que dóna vida a qualsevol guisat...
mal amanit, avorrit, insípid, depriment.
Encara fóra més bonic ser llum del món,
encara que només fos una cuca de llum
en la nit fosca i fresca del cru hivern.
Una enlluernada de sol en la tempesta,
el llumener de l'àvia, teia, espelma, bombeta...
idea, pensada, paraula, llum... i, de sobte,
s'obre el dia, no importa que sigui de nit.
El camí sempre hi és, i aquella veu,
aquell exemple, que te'l mostra, també hi és.
Molts cops passa que ens hem acomodat
a la plàcida foscor del resignat i oblidem, sovint,
que només cal obrir els ulls, la llum és interior.
Tots portem la llum al cor...