Sant dilluns

Els dilluns són com allò del Nadal: "Cada ovella al seu corral". Qui té escola, a l'escola, i els jubilats en bon estat i en perfecta revisió de xapa i pintura, doncs cap a la bici o a caminar per aquests camps de Déu, previ talladet, i a arreglar el món que hi ha molt a dialogar i encara més a millorar. Els joves es van deixar el cotxe a la Ford... es veu que una pedra del camí per on anaven els va foradar alguna cosa i perdien aigua... bé, la Mar, "aigo". Són coses que passen anant per la muntanya. El més important és que no s'han fet mal ells.

Està una mica clos i, pel matí, fa fresqueta de menys de 15º, però no crec que plogui, tampoc el vent és exagerat, així que bon i sant dilluns a tothom. Fem de tot allò que ens interessa, interessant. Orelles sordes a la malícia intencionada. Mirem de cercar la pau i si és a través de la justícia millor. Anem de cara, de cor, de seny... anem forts i decidits, segurs, a la conquesta de la raó i la veritat. Cal trencar cadenes de ferro per fer-ne d'aquelles que, qual sardana, uneixen mans i fan olor de llibertat. És dilluns, ja no hi ha por de res, si de cas a continuar sent esclaus del silenci. Europa ens mira. Parlem, escoltem, cal fer via... catalana.