Res a celebrar

És 12 d'octubre. Evidentment, jo res a celebrar... si de cas lamentar els estralls fets als pobres indígenes que la manipulada història mai ha explicat a les escoles com van ser realment. Potser, recordar amb tristesa que cadascú parla dels fets  segons els seus interessos, bàsicament polítics i econòmics. D'aquí, vaig directe a la llei d'educació... els nens no compten, formació per  al pensament únic, guerra a la pluralitat i a la capacitat, precisament d'això, de pensar, dificultats per anar a la universitat on només els rics hi tenen accés, foment de la manada, consagració dels actors habituals i a viure del conte, escoltant la meravellosa i sotmesa veu de les ovelles, el seu bel-vot criat de pit i, com aquell que no fa res, cercar la majoria absoluta que tan mal fa, sobretot als més desvalguts, que cada cop estan pitjor, per a què els de sempre remenin les cireres, tot i fer-ho amb les mans exageradament brutes per tot allò que tothom sap, però que entre estúpids vels correguts, jutges que miren a un altre lloc o sinó els canvien, prescripcions per la lentitud interessada, tracte d'influències, ordinadors buits, sobres que volen i moltes i moltes coses més que el microscopi veu a la xarxa bruta... doncs aquí mai passa res. Per això, qual Góngora, són feliços entre celebracions.