Bleda i sosa...

Era nena, molt maca però sense massa més gràcies, que es va anar a confessar i li diu al mossèn:
- Pare, m'acuso d'haver anat al cinema amb el meu nuvi.
- La pel•lícula era apta i decent? - pregunta el vicari de Crist.
- Si, pare - diu la nena -, però és que el meu nuvi em va posar la mà al genoll, i anava pujant... Però sap què passa? Doncs, que jo sóc molt bleda i molt "sosa", i pujava cada cop més, i jo cada cop més "sosa"...

La noia s'anava excitant en la mesura que anava explicant la progressió de la mà del nuvi al llarg de la seva cuixa. En un moment en què la nena semblava accelerar-se més, el mossèn li diu:
- Escolta filla meva, vols dir que en lloc de "sosa" no seràs "potassa"? - tot pronunciant la "o" com una "u", amb la qual cosa se li entenia tot.

Evidentment, la suggerent al•lusió als productes esmentats deixava molt clar on podia estar , no l'origen, però sí la consagració definitiva del problema. La penitència va estar espectacular i tota a base de teràpies dissuasòries per aconseguir una sana influència en el comportament de les mans de tots dos. Tot això, a més, ben regat amb un bon joc de pregàries per demanar de veure la pel•lícula sense interrupcions. Amén!