Sembla que la idea bona seria aquella d'una social-democràcia basada en el total respecte als drets, deures i llibertats de cadascú. Però el capitalisme continua exaltant els homes mercenaris i deshonestos. L'economia pot acabar en la fabricació de drogues i formes de vida tals que la reflexió, qualsevol forma de meditació o profunditat emocional, siguin impossibles. Crec que els trets van per aquí i la cosa ve de lluny, potser des de sempre, és l'origen. Per revistes i televisions i publicitats variades circulen tot un seguit d'ofertes afamades de felicitats a la carta que prometen, ofereixen a l'individu, la possibilitat d'oblidar-se de la sordidesa, la pobresa espiritual i la monotonia de l'egoisme.
Potser, en tota la història de la civilització, mai s'ha vist a una gran nació consagrar-se d'una forma tan absurda a la tasca d'autodrogar-se per vendre, des de la seva fluctuositat, interessades irrealitats. Sempre m'agrada dir que jo no sóc Einstein, però em treu de polleguera, com aquell confiat que es traga les rodes de molí com si fossin cireres sense pinyol, que em tractin, vull dir que em maltractin i em titllin de curt d'enteniment. Lamentable que, des del seu aspecte, Gargamel, Carpanta o Simpsons, amb la poció del poder, continuaran, de moment, passant-s'ho pel folre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada