Anacolut

Avui, regirant pels meus diccionaris, en aquest cas el Gran Larouse Català, m'ha sorprès una paraula que diria que no l'havia sentit mai: anacolut (del baix llatí anacoluthon, del grec nankolouthos, "sense continuació"). Construcció gramatical en la qual la segona part no concorda sintàcticament amb la primera, però té un significat molt lligat amb els pensaments de qui parla o escriu en aquells moments que ho fa. Hi ha, per tant, una ruptura en la construcció de la frase. Un exemple podria ser: "Anem a casa seva. La seva mare està malalta". Bé, aleshores, anacolútic o anacolútica voldria dir que no presenta concordança, que no té connexió gramatical.

Bé, fins aquí la novetat, almenys per a mi. Això passa quan, per desconeixement o dubtes ortogràfics, busco alguna paraula al diccionari i, en trobar-la, m'agrada recrear-me en la recerca d'altres paraules que... sembla que passaven per allí i, amb molt de gust, les he recordat, les he redescobert o simplement les he vist i après per primera vegada. A cops, em porten a petites estones de reflexió, o a agafar alguna idea per escriure alguna cosa... i passar-m'ho d'allò més bé, com sempre. Ja se sap, els jubilats ens hem de distreure d'alguna manera, i si aquí va inclòs un apropament a la cultura, doncs...
millor que millor.