Guanyar al Madrid...

És com un orgasme elevat a la màxima expressió, com una ullada tèbia de sol al fred d'hivern. Guanyar al Madrid és com menjar paella de la Teresa, mussola de l'àvia, pastissets de la sogra, macarrons de la mare. Després de la xiulada final, t'observes el riure dels ulls i veus que el somriure t'arriba a les orelles i, això, t'acompanyarà els propers dies, fins i tot, si ets prudent, correcte i respectuós, aleshores l'alegria s'instal•la al cor i es manifesta en cada gest, i sembla que els blaus del cel són més bonics, el mar a joc, i els verds esperança et retornen a la història d'aquests darrers cinc anys on els culés ens estem sentint exageradament cofois i orgullosos.

Guanyar el clàssic és com veure la felicitat de prop, cent mil a la televisió, vull dir felicitats, xisclant de plaer i proclamant orgull, colors i sentiment. Guanyar els blancs és viure la diversió en essència, plasmada en les tertúlies de la caverna mediàtica i centralista, on la visió partidista els fa viure en la incoherència absurda i monòtona que, llàstima a part, em provoca algun riure espectacular. Bé, ja sé que aquí no s'acaba el món però aquest, avui, sembla tenir una habitabilitat més complaent, sobretot pels partidaris del joc d'equip i de Masia. Hem guanyat 2-1 al Real Madrid i han marcat Neymar i el recuperat Alexis. Sóc, esportivament, molt feliç!!