i he vist les canyes d'un verd jove,
l'herba alta i algun bolet distret.
La tardor sembla, a cops, primavera
i, al camp, hi ha una revifada de vida...
molta vegetació torna a brotar
i somriu a l'estació intermèdia,
fins i tot alguna flor fa el darrer esclat agraït.
La frondositat del bosc dóna fe,
la vora del riu atapeïda de verds,
els arbres de la plaça de l'església
mostren branques noves cap al cel...
i el sol de pluja fa brillar les fulles.
La gent passeja pels berenadors del Serrallo,
algun cotxe passa lent, prop del mar,
i els coloms fan parada cap al riu.
Les gavines, a l'aigua, dins del port,
esperant les barques i el peix de la tria.
A la terrassa, al mini hivernacle,
una de les orquídies treu un coll desafiant,
l'altra substitueix fulles mortes
per brots tendres però encara sense tija.
Increïble, sembla primavera d'estiu,
i els geranis, impassibles ells,
continuen florint i deixant-se estimar.
Mentre, la planta de Nadal de color grana,
ara té totes les fulles amples i verdes.
I tot perquè ha fet sol, s'ha ennuvolat i ha plogut.
Tardor suau, temps d'impàs, gairebé insensible i complaent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada