Hem sopat una amanida

Arguments, vull dir... ingredients: enciam, ceba tendra i tomàquet... del Delta, poma... de Lleida, un pensament de kiwi... de fora, palets i tonyina natural... del mar d'aquí, uns daus de formatge de cabra... de llet nostra, uns ibèrics tallats fins, com a núvols vermells de... vent, unes anxoves, més fetes que les de... l'Escala. Oli verge d'oliva d'Ulldemolins... per exemple, sal iodada de Sant Carles de la Ràpita... estaria bé, vinagre balsàmic de Cal Menescal... de Bot, Terra Alta, gloriosa comarca de bon raïm i millor vi. Parlant de vi... com és de nit i és amanida, no cal utilitzar l'artilleria pesant del Priorat o Montsant, amb una delicatessen Casadó, de Batea, pinta genial...

Amb tot a punt, net i tallat amb gràcia, dues plàteres immenses ens contemplen, bé... en un principi a la Teresa, sempre, ella és l'artista que fa allò bo i bonic, original i atractiu, de foto per somiar. Confesso que mai havia estat un fan de l'amanida, però aquesta mescla de sabors m'ha fascinat. És, perfectament, un plat únic, lleuger, molt sa i amb gairebé tots els nutrients... Clar, un sempre associava l'amanida com un complement, un acompanyant d'un plat més fort de carns o peix... Bé, senyora amanida, amb aquest atractiu mai caminaràs sola... ets tot un plaer!!