En el temps en què no en tens prou de res,
temps en què t'ho mereixes tot i més,
i et creus amb uns braços immensos,
amb capacitat per contenir els móns...
I dormiries dia i nit i voldries, al mateix temps,
no jeure mai, perquè no hi ha prou moments per tanta cosa.
Un poeta vol tocar el cel amb la paraula
i té l'ànima per fer-ho, i el cel es deixa...
Un professor és com un nen gran
i hauria de fer l'esforç i ajudar-los a viure com a nens,
sense tenir-ne mai prou de res, d'allò de nens...
Un vell és l'amo del temps, del seu... l'omple,
fa coses, mai massa, tot i que on no arriba,
imagina, i creu que mai és massa, viu...
La vida és un camí llarg i ample
que hem de fer amb bon calcer i ulls oberts,
sense perdre la gana ni el seny.
Amb aquesta base cal esperar-ho tot,
mai és massa de res, d'allò de bo i de bé.
Sempre ho volem tot, ho esperem tot,
a cops sense sembrar o merèixer,
però des de la dignitat, la constància i l'esforç,
mai és massa gaudir del camí com cal.
Somnis a tocar de mans, prop, aquí.
M'estimes? Prova-ho! Mai és massa!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada