Parlava sempre en un to poètic i, en l'entorn proper,
els que teníem sort, fèiem música de silencis pacífics...
Identificació plena de l'art, harmonia.
Vista de prop era natural, només vista de prop.
A distància era el somni, la perfecció, la creació.
La miràvem amb respecte i por, perquè la intensitat de les mirades
no fongués mai la frescor sana, la bellesa pura, la dicció neta.
Poesia amb sentit, continguts, meravelloses manifestacions totals
de la intel•ligència de les intel•ligències.
Un dia, em va seure al costat... feia olor de net, sense aromes.
Et mirava als ulls i et feia trobar bé, mai res era forçat,
ni postís... milloraves per proximitat a la llum.
Sons ordenats en el temps, música de cambra, d'esperit culte i serè.
Un dia d'un malson nefast, la tenebra maligna, la tempesta cruel,
la mà negra que desvirtua i desajusta, la fosca remor de la malícia
se la va endur i, des d'aleshores, hem perdut realitats i somnis.
Poesia, torna... instal•lat, segueix donant vida.
Fins i tot entre proses, siguis alè de concòrdia.
Poesia, desperta l'ànima i anem a ballar amb l'amor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada