Entre vents i frases

En Molina, meteoròleg de TV3, deia que avui faria ventet d'aquell que va de mar a terra... i jo vaig pensar: "Què bé! Així, a la sortida, quan ja hem fet el trajecte habitual i enfilem cap a casa, un àngel bo, en forma de ventet a favor, ens portarà cap a la dutxa d'una volada". De totes maneres, sovint, els ventets de l'escullera fan coses rares i pot passar perfectament que, tant a l'entrada com a la sortida, el tinguis en contra. Els meus companys, "marinaires" d'aigua salada ells, tenen mil explicacions, però a mi m'emprenya molt trobar-me'l de cara quan no toca.

Mentre, pels blocs de formigó, continua ple de renovades frases i pintades, més o menys transcendentals i entre tràgiques i còmiques, tot un seguit a gust del consumidor... "Va començar com un joc i acabarà amb un sentiment", i és que si jugues amb foc t'acabes cremant. Algú desesperat va repetint, en diferents blocs i amb diferents colors, allò de "Va ser tot una mentida"... i ara ha afegit "Afortunadament, va durar poc"... cap mal dura cent anys. Bé, a cops, l'amor se'n va i ella es queda, i dura una mica més. "Joana, t'estimo, tot i que no ho sembla"... doncs, que ho sembli noi, deixa de castigar. "Mar mirant als ulls" quan podia posar "Ulls mirant al mar"... amb tots dos casos, tot un impacte d'immensitats indefinides. Al final, m'he parat a veure el "Pere, t'estimo", encara es pot llegir... m'entren ganes de resseguir-ho amb pintura eterna. Pere, t'estimo!! Gràcies!!