Avui és Santa Tecla, patrona de Tarragona, i durant aquests dies... doncs allò habitual: concerts, festa i bona cara, mostrant els nadius i els residents el sentiment de la terra. Nosaltres no som gaire participatius, tot i que estimem com a propis els costums i tradicions de Tarragona. Recordo que, un any, vam veure la desfilada de tot el seguici festiu... i sembla que ja en tenim prou. Tampoc hem provat l'espineta amb cargolins, que és el plat típic d'aquesta diada... però això encara som a temps de solucionar-ho, per exemple, a La Xarxa... només cal encarregar-ho.
Havent dinat, hem baixat cap al Delta, on sempre m'omplo de records i il•lusió. Delta amb tardor de grocs daurats, temps de sega, sense garbes ni garberes, ni falç, ni tiràs, ni trilladores, ni... Ja som tecnologia avançada i anem de recol•lectora, que ho fa molt ràpid i molt bé, encara que s'han eliminat molts llocs de treball que no s'han substituït com caldria... però ja forma part de la història i el progrés. Hem airejat la casa, hem vist a la família i hem passat unes hores al Delta, que sempre purifica molt i bé. M'encanta veure com tots van vivint la seva vida, fent allò que poden i saben de la millor manera possible... La Teresa Llauradó segueix, amb ànim i envoltada dels seus fills, la seva lluita personal, fa bona cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada