Nens, nenes, alumnes...

Sempre observava els infants amb esguard complaent, i a tots els donava un paper en el teatre de la vida que començaven. Aquesta serà una gran comerciant... ha comprat tres bales de colors i les ha venudes més cares i ahir en va canviar unes quantes per una baldufa... Aquest altre serà el bona persona amb seny, aquell que al poble és escoltat perquè les seves expressions de cor són sanes i les seves mires justes. Aquest, que seu al fons, farà de ric, tot ho té de marca, gairebé tot ho compra... xuxes de les bones i amics i amigues, té el seu grup comprat... potser, a més de ric, serà polític, d'aquells que també ho tenen tot comprat (vots, jutges...). Aquest, que el tinc aquí al costat, va de valent i forçut, es creu superior, intimida com un fanfarró qualsevol... suposo que aviat tindrà una invasió de seny, en cas contrari, en l'escenari imaginari, seria cap de la banda que extorsiona i degolla tot allò que s'escapa de la seva voluntat.

També hi són el treballador, el correcte, el pilota, l'intel•ligent, el bleda, el covard, el valent, el mandra, el llest, el simpàtic, el burleta, el sàdic, l'honest, el legal, el doble cara, el traïdor, el víctima, el tirà, el conformista, el malcarat, el consentit... No sé si me'n deixo algun... tots plegats seran actors futurs d'aquest teatre de la vida, però encara estan a temps de triar el paper a viure, que no interpretar...