Brams, gemecs o joies

Les barques tornen de la nit en llum,

s'han endarrerit una mica, no gaire,

però semblen en cursa per veure

qui descarrega primer... bramen.

Els meus companys, experts en mar,

diuen que han omplert les caixes

i els seus clams proclamen alegria.

Després, pel port i els bars,

escriuran la història, entre curses i acudits,

i beuran del bon vi de l'arribada feliç

i del nombre de caixes i del preu...

I un dirà a l'altre "sembles anar en burra",

per allò de la lentitud, i l'altre respondrà,

cofoi i saberut "és el pes del peix".

Enrere quedarà la nit de tempesta

on ningú fa broma ni es resta de l'esforç

ni de la pregària a la Verge del Carme.

I, en arribar, no hi haurà broma ni festa,

es busquen les barques companyes

i els amics de risc i feina i es retiren

amb l'esperança de vida, d'un bon temps

i una bona pesca en pau... per als dies següents.

Pescadors, entranyables, bona gent de la barca.

Les barques tornen de la nit en llum,

d'altres arriben del seu llarg dia,

i amb els seus brams, gemecs o joies

mostren el seu estat d'ànim.