Festa de la imaginació anterior

He fermat la barca al moll,
els somnis volen entre núvols,
lluny de casa i del cap.
He tancat la llum i els ulls,
i estirat al llit, no sóc.
He deixat de conduir, dormo,
ja no pico ferro fred, ni cap.
Veig la porta de l'escola tancada
però, des de l'atur prou pronunciat,
encara contemplo la fila recta,
escolto el bon dia de tots,
contesto als necessitats d'ànim, una mica.
Sóc ple de racions de bici i sofà...
He deixat la lluna en pau, i al sol...
m'emprenya el vent ratxós del sud.
Només el mar, que mai el toco i el miro,
em fa costat i m'està amic...
No, no vaig amb iot ni pesco,
ni m'ensorro, ni em trec la suor,
només el miro de pau a pau,
son... entre onades suaus i blaves.
Tampoc vaig en tren ni pujo en globus,
no corro ni volo, només ocupo espai,
sofà total, a temps mesurat, feliç,
descans mental, tendra becaina, dolça.
Relax, festa de la imaginació anterior,
ara faig altres coses, moltes altres,
tot i haver fermat la barca al moll...