Torna a ser divendres

El temps passa i no perdona i cal aprofitar-lo. Bes per on, torna a ser divendres. Sembla que no fa, ni farà, vent... està com a mig clos i la bonança és evident. Són les vuit. Toca bici. La Teresa acaba de marxar cap a l'escola... Recordo que l'Antoni Maduell, company i ex-alumne de La Salle Reus, un any que tenia una classe... diguem prou moguda, quan arribava el darrer dia feiner de la setmana, aixecava el braç i exclamava "Divendres!!", tot fent un xiscle convincent i mostrant la seva millor cara de satisfacció.

A dos quarts he anat a la perruqueria... tenia hora i m'han deixat la barba a punt de revista, el cap a l'u de maquineta, les orelles repelades i les celles a mida... bé, tot allò a l'oli i a punt. Demà dissabte anem a Barcelona, de celebracions variades: la Mercè, patrona de Barcelona, Santa Tecla que ho és de Tarragona i també és el meu aniversari, ja que el dia 24 faig "tropecientos" anys, amb prou salut i ganes d'estimar, que és allò que fa que la vida tingui millor sentit...

A la tele fan Curro Jiménez. La Teresa acaba de posar a punt el dinar. Jo he parat la taula. És divendres, sant divendres i cap de setmana ample i amb pont... vull dir amb festa dilluns. Dinar amb els joves i la Teresa. Dinar total, festa major!!