Des de l'anonimat...

Avui, algú ha intentat insultar-me en un comentari a un article... i dic ha intentat perquè tot allò que ve d'una manera de veure les coses tan incompetent, no compta. La cosa ve d'unes expressions escoltades pel meu Delta, a La Cava, a la meva àvia, a ma mare, al bar del meu oncle Benjamín, a l'escola i arreu del meu estimat poble i que vaig tenir a bé publicar-les aquí al blog perquè els meus amics i coneguts en poguessin gaudir, tal con jo vaig fer quan les anava recollint d'un lloc o d'un altre.

Els que em coneixen i han llegit el meu blog saben de la meva estima, gairebé incondicional, a les Terres de l'Ebre, i em costa molt d'entendre que aquest anònim no hi vegi cultura, tendresa i tradició, com tenen altres estimats pobles, amb aquests records que, possiblement ara que ja som tots pèrits en totes les matèries, no utilitzem, però que a mi m'omplen d'orgull i sentiment. I si en vols saber més del que penso de la meva terra, només cal clicar damunt de l'etiqueta Delta, al lateral dret, i en podràs llegir molts més d'articles...

Bé, res més clar i més net. Només algun petit consell d'un jubilat... Abans de parlar, pensa, i abans d'escriure, repensa. Després mira't a l'espill i veuràs què guapo estàs sense insultar. Finalment, signa, possiblement si la trobem, vull dir la teva signatura al final d'un escrit sense insults, tingui alguna consideració. Visca Deltebre i totes les Terres de l'Ebre!!