Cal posar fil a l'agulla, enganxar la mula al carro, seguir la llum del cometa
perquè la seva òrbita excèntrica sigui tot el visible que cal...
Cal posar vent a les rodes, activar els bessons, enfortir els genolls.
Posem benzina al carro, donem herba als cavalls... i garrofes,
i, amb tot a punt i alhora, fem camí, fem via... catalana.
Cal treure's la son de les orelles, no donar res per fet ni aconseguit,
cal no somiat truites sense ous... cal tenir els ous frescos i grossos
per fer les millors i irrenunciables truites.
Cal anar endavant, no perdre el pas, i que allí on es trepitgi sigui conquesta.
Cal obrir els ulls, deixar la mandra, fer poesia, pedagogia poètica...
i, agafats de la mà, cercar camins de llibertat, i córrer amb força,
sense defallir, tossudament i sense aturador possible i irrenunciable
cap al nostre destí, just i democràtic.
Cal no trossejar la cadena humana, aquella sense ferros,
amb escalfor de mans i olor de democràcia i llibertat... tot i que ho intentaran.
Cal gaudir de la felicitat d'allò que estem fent...
i cal ser conscients de què... tot just comencem.
Visca Catalunya!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada