Dissabte preciós, ennuvolat, per dormir i descansar com cal, per deixar reparat i a punt aquest cos català que Déu m'ha donat. El Pere i la Mar no han donat senyals ni per "tam-tam" (fa poc que ens vam veure). Així que toca sofà i migdiada, la nevera plena de producte fresc, natural i sa, relax i pau. Veurem el Barça, que juga a Almeria i, fins i tot, veurem els "Madrids" per comprovar si sona la flauta de l'impossible i perden tots dos. El Madrid, vull dir el Real, no ho tindrà gens fàcil, ja que l'Atlético, aquest any, està molt fort i és altament competitiu i, a més, no xiularà el senyor Muñiz, la qual cosa apunta la possibilitat d'una certa imparcialitat, tot i que al Bernabeu he de fer un esforç per creure-m'ho.
Potser que plogui... sembla que la borrasca, la primera d'aquesta tardor, es passejarà per la península fins arribar a la costa catalana. Si això passa, serà la cirereta ideal del pastís perfecte que suposa, de tant en tant, gaudir de la pau de la nostra llar. Llar, dolça llar... i per la finestra mirarem, entre les fines gotes de la depuradora pluja, com la gent obre el paraigua i es baixa les mànigues, con deixa deserts els carrers i ens desa a casa. Felicitats a tots aquells que són feliços... a casa i amb una Teresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada