Escampar la boira

I... mira que estic bé a casa, gaudint d'allò que en diuen, arreu, espais vitals, amb tot a punt i a mà, i gaudint d'aquella soledat exquisida i, en mi, sempre multitudinària. La lectura fa molta llum i companyia i possibilitats d'analítiques i creences generadores de respecte, menys allò que surt fora de la raó i l'honestedat. Ara estic immers en un llibre ("1984") que tracta d'un estat totalitari, on el poder és el valor absolut i únic i, per conquistar-lo i mantenir-lo, no hi ha res que no pugui ser sacrificat...

Diu que aquesta fanàtica conducta ha arribat a apoderar-se de la consciència dels súbdits i que intervé, fins i tot, sobre les esferes més íntimes del sentiment humà. Tot està controlat pel cap, que tot ho veu, tot ho escolta i tot ho disposa. I jo, que estic tan bé a casa gaudint dels meus espais vitals, a cops, els efectes multitud que, sovint, em fan companyia, doncs això també té moments d'angoixa i, aleshores, m'agafo de la mà, tendra i ferma, de la Teresa i ens n'anem a escampar la boira. El mar és a tocar del cel i tot és més que blau...