Rafel Margalef Torta

Era el meu avi de part de mare. Tot un personatge a qui he volgut dedicar un escrit a part. Quan va morir, jo tenia cinc anys i encara recordo perfectament algunes imatges... com ara veure'l a l'hort, anant descalç per dins la regadora, o assegut a la botiga de queviures que tenien, tot fent-se l'adormit i, fins i tot girant-se de cul, perquè jo pogués agafar alguna peça de fruita. També recordo el dia del seu enterrament, mirant espantat des de la finestra d'un veí, com a la casa dels avis passava alguna cosa greu. La família i qui el van conèixer parlen d'allò que fa tan bonic de poder dir: "Era un home gran i un gran home".

Es veu que tenia una força i una potència fora d'allò que considerem normal, però mai es va envanir ni la va utilitzar per a res que no fos just i necessari. Parlen que va aturar, agafant-lo per les banyes, un bou que posava en perill la gent de l'indret. Diuen que va salvar un senyor que es va endinsar al mar i no podia sortir. Conten que va redreçar un carro, amb unes noies al damunt, que havia caigut al canal i els va salvar la vida a tots plegats. També és del domini públic que va posar fi a certes injustícies que es feien, traginant els sacs d'arròs, als pobres treballadors. Va ser un bon home, molt noble i honrat, just i sa. Quan va morir pesava 150 quilos, tota una humanitat plena de bondat...