Era el meu avi, pare del meu pare. Va néixer a Berga, capital del Berguedà, gent com cal i catalana de pro. Era metge i catòlic convençut i sempre va actuar amb bondat extrema al servei d'aquesta dualitat. Casat amb la meva àvia Josefina, que era la rosa més preuada del meravellós jardí natural que és el Delta de l'Ebre, es va establir a Jesús i Maria, tot i havent guanyat la titularitat com a doctor d'aquelles terres. D'aquest bon home en conten i no paren, com a metge i com a persona... passava remant amb una barqueta a Sant Jaume d'Enveja per assistir un part o una quartana, o qualsevol malestar perillós dels seus pacients, pels qui sempre tenia una alta consideració, sobretot pels més pobres, als quals no solia cobrar i, a més, segons m'explicava el pare, els donava el menjar que podia, ja que ell tenia onze fills que requerien la seva atenció.
Diuen que tenia un cor que no era seu i que el va portar a tenir l'estima absoluta de tothom i, amb constància d'agraïment per sempre, un carrer del poble, aquell que passava pel costat de casa seva, porta el seu nom. Va morir resant el rosari, davant un aparell de ràdio, sent plorat amb sentiment pel poble en ple, però sobretot pels més desvalguts, als quals va servir i estimar especialment. El meu avi, gran metge, millor persona, sant home, un orgull per la família, un exemple per a tots...
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada