L'atzar i la lògica

Parlem de l'atzar quan ens referim als fets dels quals desconeixem la causa real. La lògica, per altra banda, és aquella manera rigorosa de reaccionar seguint les lleis del raonament... Molts cops penso en les casualitats, o amb tot allò que, sense saber el per què, se soluciona sol o va cap a pitjor sense teràpia possible. També, sovint, allò de tocar de peus a terra i que és demostrable i demostrat, i a l'abast de la raó natural, ha estat camp d'algunes estones del meu pensament.

Avui, llegint "La consciència que crema" del nostre investigador català amb més prestigi mundial, l'Eudald Carbonell, he vist que feia referència a aquests dos conceptes, apuntant, fins i tot, alguna forma de complementarietat. Diu l'Eudald que la tensió existent entre l'ordre natural i l'organització històrica sempre ens ha de fer entendre la diferència entre l'atzar i la lògica. Recordem que nosaltres encara no som capaços de comprendre la complexitat de l'atzar, però sí que podem actuar lògicament perquè la lògica ens ajudi a conèixer com funciona l'atzar.

Recordo que, a cops, un trist atzar t'atura i caus a terra i, en veure-ho tot perdut, un altre et somriu i et dóna força per aixecar-te i seguir. Majoritàriament, tot té la seva lògica causa-efecte. A cops, no s'entén... en general ens mirem i actuem al dictat de la consciència. Lògicament, us desitjo uns atzars de plena glòria...