que siguin d'una taula benestant.
Si has d'estar a la mercè d'algú,
que sigui dels poderosos influents.
Si has de ser un gos per sempre,
que sigui dels que lliguen amb llonganisses.
Si busques ombra reparadora,
que sigui d'un bon arbre espès
o d'un paraigua de ronyó cobert.
Si has de ser un embriac etern,
procura fer-ho de vi bo i negre,
i no paguis fins al final i, així, no pagues.
Si no tens res que segar,
espigola del camp de l'amo de l'indret.
Així aconsellava la misèria trista
a l'inestable grup de la fam i la pobresa.
Personatges sense ales ni aspiracions
a la recerca del gran senyor
per fer més lleuger l'esclavatge.
Rics i pobres, sembla un binomi complementari
i així ho venen, prou que ho saben...
és com aquell que és vell i ho té clar.
I hi ha normes i taules reservades
i, fins i tot, lleis escrites tèrboles
per mantenir l'estatus, la condició...
Mentre, la misèria trista aconsella
i el poder mana i extorsiona...
i la justícia dorm plàcidament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada