Recordo que fa ja uns quants anys, quan encara fumava, solia dir... "el dilluns ho deixo" i el cap de setmana me'l passava, vull dir me'ls empassava de dues en dues, les cigarretes rosses, entre tos i una certa esperança de poder complir el propòsit. Sovint, el dilluns la decepció era profunda i després del darrer cafè, abans d'entrar a classe, no podia resistir la temptació de tornar a fumar. Afortunadament, va arribar un moment en què estava tan fotut que no vaig tenir més remei que respondre als crits de socors de la salut, que s'anava perdent sense remei. Avui, el tabac, gràcies a Déu, és només un record i una experiència per a explicar del seu plaer, però sobretot del seu perill mortal.
El dilluns sempre ha estat el meu dia preferit per començar els bons propòsits... Un, en tenia molts que millorar i, molts cops, ho aconseguia... almenys durant algun temps: "
No he de cridar tant a classe, hem fa perdre autoritat", "He de reduir el nombre de cafès", "Menjo massa pa", "Hauria de participar més en les reunions", "Començaré a buscar núvia", em deia fluixet, serà el proper dilluns... dia espès i sense pastures. Potser sigui que el dilluns comença la normalitat individual de cadascú i, des d'aquesta habitualitat, vols dur a la pràctica una remodelació dels teus estats i enfocar-ho tot a una regeneració positiva. Començo dilluns!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada