Oligarquia

Sovint m'agrada esmentar allò que tinc a bé anomenar "democràcia comprada". I és que certes majories, que després esdevenen dictadures, s'escapen del meu conscient lògic, i només és aquesta l'explicació que em convenç. Escoltant aquests polítics actuals, de discurs preparat i resposta automàtica, gens brillants per cert, i que fa de qualsevol debat un diàleg de besucs, et fan caure l'ànima als peus, tot i entrant en la irritació i la desconfiança. No em crec la representació teatral que sovint s'escenifica tant al Congrés com al Senat on, fins i tot, allò blanc, líquid i en ampolla, pot ser llet o pintura, farina o calç amb aigua.

Tot depèn de qui ho diu i així, mentre uns riuen, els altres peten de mans, passen, dormen o repassen el seu guió, que és únic i invariable i que servirà, en el moment d'intervenir, no per contestar ni solucionar res, sinó per fer credo i proclamar sordesa, tot traient la democràcia a l'aire i fent-lo, així, irrespirable. Avui, al Facebook, he llegit una frase que m'ha fet reflexionar una mica i acabar de comprendre certes coses, si és que no les tenia ja força clares. La frase diu així: "L'oligarquia catalana guanya molts diners amb la dependència d'Espanya". Així de clar ho té el senyor Jaume Barberà, amb més raó que un sant...