dilluns, 23 de setembre del 2013

Núria Margalef Català

Ella té el discret encant del somriure fi. Sembla que tot li brolla i és camí de baixada. Té la frescor del geni, és solució pràctica, inèdita, sempre neta i natural, com si res, i el que fa és tot allò de bé i de bo, que sembla sense esforç ni constància, però que és veritat i transmet exemple de tota forma sana i intel•ligent de procedir.

A part de la bondat, que ve de família, i dels bons recs de l'entorn, fent tot un excepcional conreu de formes i fons com cal, té la virtut de la raó i el seny i acabarà sent, si no ho és ja, aquella font estimada per tots perquè dóna aigua fresca i llum, apagant sets i obrint clarors amb generositat.

Autèntica, genial, preciosa en tots els sentits, quan la veieu veureu que és com un àngel, però amb certa personalitat pròpia per dissimular que és a la Terra, per mostrar que les persones, tot i les nostres vanitats, també podem ser així... Té uns ulls com per perdre's per l'art i, entre els colors de cel, fer una aproximació i entrar... vull dir, en el seu cel, i gaudir de la dolcesa i de la pau. Ella té el discret encant del somriure fi, té la resposta del geni i l'estima de tots...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada