Ni sorprenent, no original, més aviat esperada i avorrida, com ho és tot allò que surt de la boca d'aquest senyor i els de la seva olla al govern. Aquest cop potser tingui de diferent que ho ha volgut disfressar d'una certa simpatia dialogant, però deixant ben clar (no calia) que tot passa per no moure's i que podem inventar mil passes de la mà de la veu del poble que ells no en faran ni una que pugui introduir a un diàleg democràtic. És allò que, en català, en diem digressió: part d'un discurs que es desvia o allunya de l'assumpte principal. I el seu discurs sempre és aquest, la seva Constitució i la seva legalitat, i amb això, fins ara, n'han tingut prou per carregar-se els sentiments, la voluntat d'un poble i, en una paraula, la democràcia, que tot i no ser un sistema de govern perfecte, i en molts aspectes actuals dubtós, continua sent el menys dictatorial i nefast.
I ara què? Pregunta més d'un... doncs, cal actuar amb intel•ligència i sense nervis. Ara més que mai les fletxes continuaran caient des de la torre alta, tot allò orquestrat i teledirigit funcionarà a cops de Constitució a la carta. Caldrà fer passes fermes i segures, acudir més sovint a Europa, tenir paciència i no desaprofitar cap acció legal i democràtica, que segur que hi són, per no defallir en el nostre somni de llibertat, cada cop més prop, més possible, més merescut, més real, més a l'abast...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada