Visca Catalunya!!

Jo estic aquí, però no sóc d'allà... Jo sóc d'aquí, vull dir allò de néixer i mamar catalanisme per tots costats. Crec que sóc invencible, tot i que ja sóc una mica gran... tampoc tant. He anat superant escomeses, atacs frontals a la dignitat des que era un nen. Em feien cantar, amb el braç estirat, abans d'entrar a l'escola i, un cop dins, la formació de l'esperit nacional, del seu esperit i de la seva nació, era allò que havies d'aprendre de memòria. No, no calia pensar, ni deduir, ni investigar... ja s'encarregaven amb precisió, amb fixació, de buidar-te el cervell i deixar-te'l inútil.

De mica en mica, hem anat sobrevivint a governs que, puntualment, ens han anat presentant l'amor amb disfresses transparents, que no enganyen. Voldria sobreviure, també, a aquests d'ara, que són semblants però sense disfressa i amb un projecte de destrucció del sentit més elaborat. Als nens d'ara també se'ls vol fer perdre el cervell, com van intentar fer amb mi i amb la meva generació. Per edat, per arrels profundes i sanes, per convicció i exemple dels que tenen i han tingut aquest sentiment... hem sento invencible i important: demà, "sóc una baula més de la cadena eterna". Visca Catalunya!!