La vida segueix

És un quart de nou. Sóc a punt de fer bici. La Teresa mou, puntual i animada, com sempre. El dia comença... Feliç dia a tothom!! Hem fet la ruta habitual. Avui, la gateta del far gran ha passat de mi... estava amb un altre ciclista jubilat que li donava una mena de boletes de pinso i semblava que li agradava molt. La Teresa m'explicava que està prohibit i sota amenaça de multa portar menjar als gats del far. Sembla que has de tenir una llicència especial... i jo fins aquí no arribo. Bé, dutxa i casa... abans, allò de la Coca-Cola Zero, tot i posant a parir els polítics corruptes, que són la majoria... absoluta.

Aviat arribarà la Teresa, dinarem de proteïna a la planxa, farem un cafè al de Walter, potser migdiada... veurem, perquè, de vegades, entre cafès i la becaina massa llarga ens costa de dormir a la nit. La vida segueix el seu curs, i ara mostra aspectes d'alguns comiats: de la platja diària, dels nens, de les bicis i pilotes i els mil jocs de les colònies, de les vacances, que sempre saben a poc, de l'anar a dormir tard, de la terrasseta estratègica i la cerveseta súper fresca... Sembla que s'ha acabat allò que es donava i ara toca posar-nos firmes i a disposició de l'ordre i el ritme que, allò de guanyar-te les garrofes, imposa. Cal recordar que tot bon joc necessita una preparació i un preescalfament i existeix la complementarietat. Això sí, cal complir les expectatives, també a l'hivern.