He caminat per llocs comuns, de tots, veient les coses, mirant-ne alguna.
A cops, he arribat allí on volia i no hi era allò que cercava...
D'altres, allò del mig camí i l'ambigüitat, sempre amb molts sentits i varietats,
interpretacions segons el moment, a la carta.
Tampoc no he caminat, m'ho he permès, immòbil, contemporitzant,
potser observant, he vist passar trossos de vida,
d'aquella que potser he perdut o potser he guanyat,
però que ha esdevingut sola, encertant o complicant més,
solucionant tot o a mitges... sempre al dia següent es veu tot diferent.
A cops he corregut quan no calia, irreflexiu, accelerat, total per abraçar allò buit.
També m'he adormit a la malva, que no al llorer ni a la glòria,
quan hauria estat bé conquerir tot allò que és saviesa prudent,
coherència, identificació i millora personal...
Vaig pels llocs volent ser com sóc i, a cops, semblo un altre, sense voler-ho.
Sempre, sense massa control, interpretem un paper...
en cada lloc de la comèdia, també del drama, i, en abaixar el teló,
un pensa que potser no és tan bo, o que és pitjor o millor, però, a la fi,
tots tenim clara la nostra realitat... mai et pots enganyar a tu mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada