Atac feixista a Madrid

Espectacle totalment lamentable... Voleu dir que no anaven amb piles o havent-s'ho begut tot, enteniment inclòs? Potser autòmats, potser drogats, potser són així, van néixer així i no han evolucionat, ho han mamat... Un d'ells, el més covard, per allò de tapar-se la cara, aquell que semblava un armari rober amb ulleres de plàstic, horroroses, dramàtiques, mostrava la seva feblesa tot empenyent a un senyor gran i tirant per terra la senyera, que devia de tenir fàstics i vergonya profunda de tenir-lo prop...

La resta, amb el jersei penjat a la cintura, el pit fora (no sé de quin orgull) i els ulls sortits degut al seu estat d'alienació, deformació o transformació, en tot allò que repugna a la sensibilitat de les persones lliures i demòcrates, es dedicava a llençar el micròfon del senyor que anava a parlar i prendre possessió de la tarima per imposar, per la força, els seus cants i banderes d'altres èpoques. Penós, lamentable, impropi del temps actual. Aquestes actituds representen tot allò que volem enterrar per sempre més... només tenir-ho present per evitar-ho sempre!