Ha entrat per Ramon i Cajal, ha girat per Pere Martell i, pel pont del Serrallo, ha travessat la nostra ruta del Miracle fins arribar a la Rambla Vella on era l'arribada. La Teresa i jo ens hem col•locat, amb bona pensada, a la sortida doble del pont del Serrallo on, tot just després, enfilaven una rotonda, també amb doble entrada, que els deixava a la via que passa entre els tinglados , on abans era l'Estació Marítima. Hem fet moltes fotos i hem vist tota la caravana publicitària i a tots els ciclistes, gairebé a tocar. Anaven tres o quatre escapats, després el grup més nombrós, on m'ha semblat veure al líder amb el seu jersei vermell, i després han anat arribant alguns grupets endarrerits i amb una certa mala cara.
Tot plegat, espectacular i un, que és proper a activar les emocions, doncs aquesta és una festa al carrer, on tothom intenta vendre coses, humides per la suor d'aquests extraordinaris súper homes que són els ciclistes (avui no parlaré de dopatge...). realment, el ciclista honest mereix tot el meu respecte i admiració... són gairebé 200 km de mitjana cada dia i durant unes 20 jornades seguides (a les grans voltes) i amb independència del temps, sofrint sols vents i tempestes sense baixar de la bicicleta. És curiós, perquè hem anat caminant ja que ens ha passat molt prop de casa. Ha estat bé, tot i que m'agrada més la Volta a Catalunya...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada