Fosca nit d'estiu freda d'aire artificial...
quatre de la matinada, un camí de bosc,
fullaraca humida, olor de fongs.
Un raget d'aigua brolla d'algun lloc,
uns ocells que canten, un esquirol brinca,
i, per uns matolls propers, un conill gros
sembla vigilar l'estada plàcida d'un grup de llorigons.
Prop, passa discret un colom de camp,
porta una branqueta d'arbust al bec,
està fent niu... deu estar preocupat,
deu parlar sol amb llenguatge de colom.
Un senglar sembla haver-se separat del grup,
campa, tot pinxo, furgant i fent forats
i, en trobar un arbre, es grata fort,
deixant marca de pèl i olor, marca territori...
mentre, un ventet suau, t'apropa veus de bosc en vida
i aromes per suavitzar-la.
Res esdevé per atzar, sense ésser previst o esperat,
vida de camp i bosc, amb l'home lluny, només somiant...
Tots els éssers vius d'aquí el Pont del Diable
semblen experts i savis en subsistència,
doctorats en felicitat natural i sana.
En el meu transcórrer per un camí de bosc,
he somiat, també, que puc seguir somiant...
fins i tot en una nit d'estiu, freda d'aire artificial...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada